Concert de Reis 2015

Encetem l’any amb el ja tradicional Concert de Reis que se celebrarà el pròxim diumenge, 4 de gener a les 20h en l’Ermita de la Mare de Déu de Vallivana de Picassent, i on l’Orquestra Simfònica de la Societat Musical l’Om dirigida per Juan José Aguado Baena ens ha preparat un programa barroc amb una gran simfonia clàssica com a final amb alguna que altra sorpresa inclosa.

L’acte començarà amb un Concert de Vivaldi per a quatre violins de la sèrie de concerts de L’Estro Armonico, una col·lecció de dotze concerts per a corda escrits pel gran compositor italià l’any 1711. La majoria dels concerts es divideixen en tres moviments: ràpid-lent-ràpid, dels quals el primer i l’últim es presenten en forma de ritornelo d’una obertura per a orquestra, seguits d’episodis solistes que alternen en breus “petits retorns” de materials de l’obertura. Els moviments lents solen ser melodies amb certa passió, similars a àries.

Foto: Miguel Córcoles Bertolín. Concert de Reis 4/1/2015. Ermita de la Mare de Déu de Vallivana.

Foto: Miguel Córcoles Bertolín. Concert de Reis 4/1/2015. Ermita de la Mare de Déu de Vallivana.

Els dotze concerts de l’Estro armonico (que podrien traduir-se més o menys com La inspiració harmònica) exerciren una gran influència en l’època perquè es publicaren a Amsterdam i es difongueren posteriorment per tota Europa. Per aquell temps (s.XVIII), l’energia, l’estil i l’estructura de la música bastava per merèixer l’apel·latiu de “concert”, sense necessitat que un solista es contraposés a una gran orquestra. Aquesta és l’elecció que acostumen a elegir els grans músics, perquè ofereix vitalitat i una nitidesa gloriosa en els allegros i gran calidesa i expressivitat en els moviments més lents.

Els intèrprets d’aquesta peça Opus 4 núm. 7 en Fa Major seran Maria Ramiro, Oscar Senabre, Raquel Alegre i Ana Belén López al violí mentre que Carmen Sanchis els acompanyarà al violoncel.

La segona de les obres a interpretar serà el Concert per a dos violins i orquestra en Re menor de Johann Sebastian Bach, BWV 1043. És potser una de les seues obres més famoses i reconegudes i està considerada una de les obres mestres del Barroc. La va compondre a Leipzig entre 1717 i 1723 quan era mestre de capella.

Aquesta obra es caracteritza per la relació entre els dos violins solistes, la qual és més notable en el moviment més famós, un expressiu Largo ma non tanto. En aquest moviment, l’orquestra de corda es limita a acompanyar amb acords mentre tot el protagonisme se centra en els dos violins solistes, que en aquest cas seran Juan José Aguado Baena i Verónica Zahonero Martínez.

Per acabar l’orquestra simfònica ha preparat una gran simfonia del compositor clàssic Joseph Haydn, la número 45 més coneguda com a “Simfonia dels adéus“, que fou composta l’any 1772 per al príncep Esterházy d’Hongria.

Consta de quatre temps, un Allegro assai, un adagio, un minuet i un finale que és el que conté el passatge que ha fet especialment famosa aquesta obra. Aquest finale comença amb una indicació de tempo presto, però en el punt on seria d’esperar la repetició de la segona secció del moviment, s’enllaça amb un adagio en forma de tema amb variacions. Un cop exposat el tema en tutti, a cada variació deixen de tocar alguns instruments fins que al final queden tocant només dos violins solistes. En la primera interpretació que se’n va fer a la cort del príncep, quan algun dels músics acabava el seu paper, bufava les espelmes disposades als costats del faristols i marxava.

L’explicació és que aquell any el príncep havia decidit no absentar-se del seu palau com era costum i havia decidit, igualment, no donar vacances als músics per poder disposar de música tot el temps. Sembla que van ser les esposes dels músics els que van idear aquesta manera de fer patent davant del príncep la seua demanda que, un cop explicat i entès el sentit de la música, va accedir a la demanda plantejada.

Aquest final representa una notable transgressió dels cànons formals de la simfonia en aquella època, i que és més comprensible pel fet que l’autor en aquells moments es troba en l’òrbita de l’estètica del moviment preromàntic “Strum und Drang” (Torment i Impuls) que permetia aquestes i altres excentricitats, i donava suport a l’ús habitual de les tonalitats en mode menor, com és el cas.

Per últim convidar-vos a participar d’aquest concert tot i esperant que hàgeu tingut una molt bona entrada a l’any 2015. Bon any!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s